Si els
treballadors contractats sota la modalitat de Obra o Servei fan feines permanents, normals i constants de
l’empresa, i a més les descripcions de l’objecte que es fan en el contracte no
s’especifiquen suficientment, amb precisió i claredat , la contractació per
obra o servei s’entén efectuada en frau de llei i la relació laboral esdevé
indefinida.
Així
ho entenen els Tribunals , i en
particular el Tribunal Suprem en una sentencia de data 3 de Juny de 2014.
Es
tracta d’un cas de dues treballadores contractades pel “Servicio Andaluz de Empleo –SAE-“ com assessores
d’ocupació en el marc d’un Pla extraordinari
de mesures d’orientació, Formació Professional i inserció laboral.
Es
varen contractar mitjançant un contracte per obra o servei determinat, amb una
durada prevista aproximada d’un any, amb tres successives pròrrogues anuals.
El
Tribunal Suprem considera que la
execució d’un Pla Extraordinari d’Ocupació no es pot considerar com un “servei
determinat”, i considera que el que en realitat es volia era contractar més assessors,
que mai van fer tasques d’un pla específic, si no tasques normals i permanents
de la oficina d’ocupació, davant les necessitats derivades del continu augment
del número de desocupats d’aquells anys. Això s’hagués hagut de fer mitjançant
contractació indefinida.
Al
no fer-se així , es va produir una utilització fraudulenta del contracte per
obra o servei determinat, que el Tribunal Suprem corregeix declarant el
caràcter indefinit d’aquelles relacions laborals des de el principi.
