PERMISOS LABORALS A LES ELECCIONS AL PARLAMENT DE CATALUNYA DEL 21 DE DESEMBRE DE 2017

La convocatoria d'eleccions al Parlament de Catalunya del proper 21 de desembre de 2017 s'escau  en un dia laborable, és per aquest motiu que adquireixen una major rellevancia la regulació del règim de permisos laborals retribuits per exercir el dret a participación,  del que en passem a fer un breu resum:

1. Permís retribuït per exercir el dret a vot

Té dret a permís retribuït tots els treballadors i treballadores que tinguin una jornada laboral que coincideixi almenys en 2 hores amb l’horari de la votació, que és de 9 del matí a 8 del vespre.

La durada d’aquest permís depèn del nombre d’hores de jornada laboral que coincideixi amb l’horari de la votació en atenció al següent quadre:

Si coincideixen entre dues i quatre hores	Permís de 2 hores
Si coincideixen entre quatre i sis hores	Permís de 3 hores
Si coincideix entre sis o més hores	Permís de 4 hores
Si coincideixen dos hores màxim	No hi ha dret a permís retribuït

És l’Empresa l’encarregada de la distribució d’aquest permisos entre el personal, i pot sol·licitar el corresponent justificant conforme el treballador o la treballadora han exercit el seu dret a vot. El justificant és un imprès signat per el president o presidenta de la mesa electoral.

Situacions diverses:

• En casos de treballadors a temps parcial la durada del permís es reduirà de forma proporcional a la jornada de treball.
• En casos de treballadors de torn de nit no tenen dret a permís tret que la seva jornada nocturna coincideixi almenys dues hores amb l’horari de la votació. No obstant, si tenen dret a canviar el torn per poder descansar abans de la votació.
• En cas de treballadors, ja sigui perquè treballen lluny del domicili habitual o hi hagi dificultats per poder anar a votar al col·legi que els pertoca, i vulguin gestionar el seu vot per correu, hi ha dret a un permís retribuït per fer el tràmit.

2. Permís retribuït per a tasques relacionades amb la jornada electoral

• Membres de la mesa electoral: Si per la persona escollida com a membre de la mesa és dia laborable, el permís retribuït és per a tota la jornada, i té dret a percebre una dieta de la Junta Electoral. A més, l’endemà del dia de les eleccions té dret a una reducció de la jornada de cinc hores. Els suplents tenen permís retribuït per presentar-se al col·legi electoral i comprovar si s’hi ha de quedar.
• Interventors i interventores: En cas de que sigui dia laborable per ells, tenen el mateix permís, i reducció de jornada al dia següent, que els membres de la mesa electoral.
• Apoderats i apoderades: Prèvia acreditació de la seva condició d’apoderat o apoderada, tenen dret a un permís retribuït per a tota la jornada.

ASPECTES LABORALS DE LA CONVOCATORIA D’ATURADA DEL 3 D’OCTUBRE 2017 A CATALUNYA

La TAULA PER LA DEMOCRACIA (on hi son presents sindicats, associacions d’empresaris i d’altres entitats)  ha convocat pel dia 3 d’octubre de 2017 UNA ATURADA de tota la Jornada. Per part dels sindicats ha estat convocada sota la forma jurídica de vaga.

Aquesta convocatòria pot suscitar no pocs dubtes des de un punt de vista de les RELACIONS JURIDIQUES LABORALS que a continuació detallarem:

1.       Si l’EMPRESA manté els CENTRES DE TREBALL OBERTS, els treballadors poden optar per:

a.       Anar a treballar.

b.      Exercir el Dret de Vaga, en aquest cas l’empresa ha de donar de baixa i alta a la Seguretat Social pel dia 3/10 i l’empleat no té dret a retribució ni cotització.

c.       Com ha succeït en d’altres convocatòries de vaga, es usual també el pacte empresa/treballador de gaudir vacances en la jornada de la convocatòria. De manera que l’empleat no perd ni cotització ni salari.

2.       La EMPRESA TÉ L’OBLIGACIO GENERICA DE MANTENIR ELS CENTRES DE TREBALL OBERTS i per tant la seva posició davant la convocatòria de demà és més complexa.

Si decideix tancar els centres de treball sense causa legal, estarà obligada a abonar els salaris i cotitzar per aquells treballadors que no s’hagin adherit voluntàriament a la vaga.

Son únicament causes que justifiquen legalment  el tancament patronal:

-          La inassistència d’empleats impedeixi  greument el procés normal de producció.

-          Ocupació il·legal del centre de treball o perill cert de que es produeixi.

-          Perill notori de violència sobre les persones o dany greu per persones o coses.

Aquest casos anteriors facultarien al tancament de centres de treball afectats pel temps necessari i quedaria alliberada l’empresa d’abonar salaris i cotitzar d’aquells treballadors que s’haguessin personat al seu lloc de treball.

De produir-se el tancament és obligatòria la comunicació a l’autoritat laboral en el termini de 12 hores.

Des de el departament laboral estem a disposició dels nostres clients per atendre tots els dubtes que es produeixin en relació a aquest assumpte i confeccionar i tramitar tots aquells documents jurídics que siguin necessaris.

¿OBLIGATORIETAT DEL REGISTRE DE JORNADA DIARI?

Fa pocs dies s’ha fet  pública  la Sentencia del Tribunal Suprem, que desdeia la Resolució de l’Audiència Nacional sobre l’obligatorietat del registre de jornada diari,  i davant d’un canvi tant dràstic del criteri que s’havia seguit fins ara  sobre tot per part de Inspecció de Treball, passem a analitzar-ne les conseqüències, segons la nostre opinió:

1.       A dia d’avui no es obligatori dur a terme un registre de la jornada diària dels treballadors a temps complert.

2.      Continua vigent l’obligació de dur a terme el control de registre de la jornada diària en determinats tipus de treball i dels treballadors a temps parcial. En aquest cas s’ha  de fer  entrega dels resums mensuals com es venia fent fins ara doncs la Llei ho preveu expressament.

3.       Hi ha obligació de dur control sobre la realització d’hores extraordinàries i de informar al treballador de la seva realització. Aquesta obligació ja hi era i és la que recull l’article 35.5 ET.

4.       En cas d’Inspecció, amb la Sentència a la mà, el fet de no dur a terme el registre diari de la jornada de treball dels treballadors ordinaris a temps complert no pot esser sancionat com fins ara s’havia fet de manera severa.

5.       Només es possible utilitzar els arguments de la sentencia del TS en aquells processos d’inspecció que encara estiguin en fase de recurs. Malauradament qui hagi estat sancionat de manera ferma en els darrers anys no pot recórrer ara les sancions, ja que son fermes.

La publicació de la sentencia ha provocat perplexitat i una sensació d’inseguretat jurídica per ser absolutament contraria als criteris que havia sostingut la Inspecció de Treball durant un llarg període de temps. Per tant entraria  dins del probable que el legislador passi a concretar en un futur pròxim aquesta qüestió establint  la obligació de registre.

 

 

 

RECLAMACION DE GASTOS DE FORMALIZACION DE LA HIPOTECA

El pasado 23 de diciembre de 2.015, el Tribunal supremo dictó sentencia por la que declaraba abusivas las clausulas con las que algunas entidades de crédito imponían a sus clientes el pago íntegro de los gastos de formalización de hipotecas.

Si viene es cierto que dicha Sentencia condena únicamente al Banco Popular y al BVA, cualquier entidad bancaria que haya  cobrado a sus clientes  los gastos mencionados podrá ser objeto de reclamación.

¿Que gastos podemos reclamar? Aquellos que se han producido como consecuencia de la formalización de la hipoteca (Facturas de Notaría, Facturas del Registro de la Propiedad, Impuesto sobre Actos jurídicos Documentados).

La forma de proceder para la reclamación es la siguiente, se deberá realizar una reclamación ante el Servicio de Atención al cliente del Banco o Entidad. Esta reclamación deberá realizarse por escrito y contener el mayor número posible de datos identificativos. La entidad de crédito tendrá un plazo máximo de dos meses para contestar.

Si trascurridos dos meses desde la reclamación ante el Servicio de Atención al Cliente la entidad no contestara o lo hiciera de forma negativa, habría que acudir a la vía judicial  para su reclamación.

El plazo para reclamar la restitución de las cantidades pagadas será hasta el 24/12/2019, siempre y cuando la hipoteca se encuentre vigente, o de haber sido abonada, que el pago total no se haya producido antes del 23/12/2011.

Nova tendència judicial: És possible que el treballador extingeixi el seu contracte de treball amb la indemnització màxima malgrat no hi hagi “mobbig” o assetjament. Tant sols l’existència d’una afectació de la salut del treballador no atesa o no prevista com a Risc Laboral pot comportar la responsabilitat de l’empresa.

Si una persona te problemes de salut per sentir-se assetjada en l’àmbit laboral, malgrat no hi hagi “mobbing” o un veritable assetjament, possiblement sigui per que l’empresa no ha complert adequadament amb la seva obligació de Riscos Laborals en la seva vesant de risc psicosocial.

El nostre despatx ha pogut constatar l’existència de sentencies de Jutjats de Lo Social i també de Tribunals Superiors de Justícia com ho és la del TSJC de 13/05/2016 que faculten al treballador a extingir de manera indemnitzada la seva relació laboral, malgrat no hi hagi “mobbing” i no s’hagi constatat l’assetjament.

La indemnització en aquests casos és la prevista per un acomiadament improcedent (45/33 dies de salari per any de servei) i pot anar acompanyada en algunes ocasions de una indemnització addicional per  danys morals.

Per tant aconsellem als nostres clients empreses que prenguin cura amb els seus corresponents serveis de Prevenció de Riscos Laborals, per incloure els riscos psicosocials en les corresponents avaluacions i planificació de l’activitat preventiva. I si en qualsevol moment es detecta o es denuncia una situació d’assetjament, estrès, ansietat... s’activin els protocols de Riscos laborals que s’hagin previst.

Serà el compliment de la normativa de PRL  en la seva modalitat de risc psicosocial el que permetrà a l’empresa esquivar la condemna al pagament de la indemnització.